Malgrat afectar la meitat de la població mundial, la menopausa ha estat històricament infraestudiada. Aquesta etapa natural en la vida de les dones, que sol arribar al voltant dels 50 anys, té un impacte significatiu en la salut dels teixits i òrgans, i s'associa a un risc incrementat de patir malalties cardiovasculars, neurodegeneratives, metabòliques i òssies.
“"És sorprenent aquesta manca d’estudis científics. El nostre objectiu és omplir aquest buit."
L'equip de recerca de Transcriptòmica i Genòmica Funcional del Barcelona Supercomputing Center - Centre Nacional de Supercomputació (BSC-CNS) ha publicat a la revista Nature Aging el treball més important realitzat fins ara sobre l'envelliment femení durant aquesta etapa de la vida. Han revelat que no tots els òrgans de l'aparell reproductor femení envelleixen al mateix temps. Per exemple, els ovaris inicien un declivi lent uns 10 anys abans de la fase menopàusica, mentre que l'úter experimenta una davallada molt abrupta a la postmenopausa.
Aquesta investigació ha identificat els gens que impulsen aquests canvis en els òrgans, obrint la porta a futures estratègies de prevenció. L'objectiu és doble: prevenir les conseqüències negatives per a la salut integral de les dones i avançar cap a una comprensió més completa de l'envelliment femení per a una medicina més precisa i equitativa.
“"Hem identificat els gens que impulsen tots els canvis que veiem en els òrgans, el que obre la porta en un futur a dissenyar estratègies de prevenció per millorar la qualitat de vida de les dones."
L'equip del BSC va analitzar més de 1.000 imatges de teixits de 304 dones d'entre 20 i 70 anys, utilitzant intel·ligència artificial i el superordinador MareNostrum 5. Van comparar els resultats amb dades de l'activitat dels gens en set òrgans (úter, ovari, vagina, cèrvix, mama i trompes uterines) per identificar canvis en teixits i processos moleculars associats a l'envelliment.
Els resultats mostren que la menopausa actua com un punt d'inflexió que reorganitza profundament altres òrgans i teixits del sistema reproductor. S'han trobat gens associats a malalties com el prolapse pelvià, que afecta un 40% de les dones postmenopàusiques, i gens vinculats al ràpid declivi del teixit vaginal, que explica la sequedat vaginal habitual a partir dels 60 anys.
Un descobriment clau és que aquests canvis en l'expressió dels gens es poden detectar en sang. Les investigadores van analitzar mostres de plasma de 21.000 dones per trobar biomarcadors que permetin monitoritzar aquest procés de forma no invasiva, anticipant riscos com el prolapse pelvià sense necessitat de biòpsies.
Aquest estudi s'afegeix a una investigació anterior del mateix grup que va revelar que el sistema immunitari de les dones canvia amb l'edat molt més que el dels homes, augmentant el nombre de cèl·lules immunitàries inflamatòries i explicant la major tendència a malalties autoimmunitàries o l'empitjorament de certes malalties inflamatòries després de la menopausa. La recerca subratlla la importància d'una perspectiva de gènere en la ciència, utilitzant dades inclusives i un gran poder computacional.
