Un model computacional revela la importància de la diversitat molecular del cervell
La investigació de l'IDIBAPS demostra com la variabilitat entre regions cerebrals és clau per a la comunicació neuronal eficient.
Per Núria Font Casas
••2 min de lectura
IA
Imatge genèrica d'una xarxa neuronal del cervell humà amb connexions brillants.
Un equip investigador de l'IDIBAPS ha desenvolupat un model computacional de la corteza cerebral humana que integra la connectivitat estructural i la distribució regional de receptors muscarínics per entendre la comunicació neuronal.
El cervell humà presenta una gran variabilitat entre regions a nivell molecular, anatòmic i fisiològic. Per abordar com aquesta diversitat impacta en les dinàmiques neuronals que impliquen múltiples regions cerebrals, s'ha creat un model computacional que integra la connectivitat estructural i la distribució regional de receptors muscarínics, relacionats amb l'excitabilitat neuronal.
Les simulacions d'aquest model, que abasten des de patrons similars a la vigília fins a dinàmiques pròpies del son, han mostrat que la distribució espacial dels receptors contribueix a organitzar la coordinació entre regions cerebrals i la transmissió d'informació dins la xarxa neuronal.
“
"Els nostres resultats indiquen que la heterogeneïtat molecular no és només soroll biològic. La forma en què es distribueixen el cablejat i els diferents receptors al cervell és fonamental per generar patrons eficients de comunicació i facilitar les transicions entre diferents estats cerebrals."
L'estudi també assenyala que aquesta organització espacial afavoreix el flux d'informació entre regions i contribueix a fenòmens com les ones cerebrals lentes localitzades, observades durant el son o en situacions associades a lapsos d'atenció o lesions cerebrals.
“
"Aquest treball mostra que un dels reptes per comprendre el funcionament del cervell és la integració a diferents escales, des de la informació molecular que caracteritza cada regió cerebral fins a la connectivitat funcional i anatòmica a escala macroscòpica que podem mesurar a la clínica. Els models computacionals del cervell són fonamentals per aconseguir-ho."
Tot i que els resultats no tenen una aplicació clínica immediata, el model ofereix un nou marc conceptual per comprendre millor fenòmens observats en pacients, com dèficits cognitius després d'una lesió cerebral o alteracions de la consciència. Representa un pas important cap al desenvolupament de models computacionals personalitzats que integrin tant el conectoma com el perfil neuroquímic de cada pacient.