Nascuda a Maynooth el 1998, Alannah Donovan va arribar a Barcelona fa quatre anys buscant un canvi de vida. Tot i que inicialment només preveia quedar-s'hi uns mesos, la ciutat la va captivar pel seu dinamisme cultural i el transport públic. Tanmateix, la realitat laboral ha estat un xoc: mentre que a Irlanda podria cobrar 50.000 euros anuals, a la capital catalana les ofertes amb prou feines arriben als 18.000 euros.
“"El salari a Barcelona és molt baix. Jo cobrava un 60% del que cobraria a Dublín, molts estrangers opten per buscar un contracte en remot al seu país."
A més de la qüestió econòmica, Donovan alerta sobre una hostilitat creixent cap als estrangers sota el lema 'tourists go home'. Explica que ha rebut crits pel carrer només per parlar en anglès, malgrat que ella viu, treballa i paga els seus impostos a Catalunya. Aquesta etiqueta de 'gentrificadora' és un obstacle per a la seva integració total a la comunitat local.
Pel que fa a la llengua, la jove irlandesa mostra un gran respecte pel català, tot i que encara no l'ha començat a estudiar. Compara la situació de la llengua catalana amb la història de l'irlandès, que gairebé va desaparèixer. Tot i les dificultats, Donovan afirma que Barcelona li ha capturat el cor, però admet que la manca d'una feina digna podria obligar-la a tornar al seu país el 2026.
