L'arqueologia ha viscut un dels moments més rellevants de les darreres dècades a la capital catalana. La troballa de grans lloses de pedra de Montjuïc al subsol del carrer Jaume I demostra que el centre neuràlgic de la Colònia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino no seguia la línia del cardo, com es creia fins ara, sinó la del decumanus.
Aquesta descoberta, realitzada durant la instal·lació d'un ascensor per part de Gargallo Hotels, confirma les teories que historiadors com Jeroni Pujades el 1595 o Agustí Duran i Sanpere el 1954 ja havien apuntat sense èxit. Les dades actuals invaliden els plànols basats en els estudis d'Antoni Celles de 1835, que van ser validats en el seu moment per Josep Puig i Cadafalch.
“"No hi havia una tesi oficial amb fonaments inamovibles."
A més del paviment, els arqueòlegs han recuperat monedes de l'època de Lluís el Pietós i peces commemoratives de la fundació de Constantinoble de l'any 330. L'espai ha estat museïtzat amb vidres protectors perquè els visitants puguin observar aquest fragment d'història de fa 2.000 anys.
