Victor Ambros, reconegut amb el Premi Nobel de Medicina el 2024, ha compartit reflexions sobre el seu descobriment de la lin-4, la primera microARN identificada, que va revelar una nova capa de regulació gènica. En una entrevista, Ambros detalla com es va produir aquest descobriment, la importància de la col·laboració científica i el finançament públic en la recerca bàsica, i el viatge inesperat que el va portar al guardó més prestigiós de la ciència.
Amb un interès inicial per l'astronomia, Ambros va canviar el rumb cap a la biologia molecular a l'MIT, fascinat per la genètica i la biologia del desenvolupament. La simplicitat del cuc C. elegans el va atraure com a sistema experimental per estudiar mutants de desenvolupament, com el famós lin-4, que alterava els temps de transició cel·lular.
“"La ciència és un bell desplegament de la frontera de la ignorància."
La col·laboració amb Gary Ruvkun va ser clau per identificar el gen lin-14 i la naturalesa de la microARN lin-4. Ambros destaca la importància de compartir informació i idees dins la comunitat científica, qualificant el seu descobriment compartit com "una de les decisions més felices de la meva vida".
Ambros subratlla el paper fonamental del finançament públic, com el dels National Institutes of Health (NIH), que va donar suport a la seva recerca durant més de quaranta anys sense un benefici sanitari aparent immediat. "Celebrem la ciència bàsica finançada públicament", afirma, tot lamentant l'erosió d'aquest suport governamental als Estats Units.
El premi Nobel, segons Ambros, és una oportunitat per "retornar" a la societat, parlant de les preguntes obertes en ciència i de la idea de la "frontera interminable" de Vannevar Bush. Assenyala que els descobriments científics obren noves preguntes, fent que la ciència sigui un procés constant d'exploració de la ignorància.
El guardó, rebut 30 anys després de la publicació de l'article sobre lin-4, va ser una sorpresa total per a Ambros, que mai es va considerar "material de Nobel". Ara, el premi li permet parlar de la ciència bàsica, del seu treball i honrar la memòria de la seva dona, Rosalind Lee, que també va participar en la investigació.
