L'aprovació de la llei antitabac, que va entrar en vigor el gener del 2006 durant el govern de José Luis Rodríguez Zapatero, va suposar un canvi radical en l'oci i la salut pública. Abans d'aquesta data, era habitual fumar en espais interiors com bars, restaurants, hotels i centres de treball. La norma inicial permetia algunes zones de tolerància, però una actualització posterior el 2010 va eliminar completament aquestes excepcions.
“"Ningú pot discutir que el balanç és positiu. Va ser un gran canvi en la salut pública del nostre país. Ningú faria ara marxa enrere, malgrat tota la controvèrsia que hi va haver en el seu moment."
Les dades del Ministeri de Sanitat confirmen l'impacte positiu: el percentatge de fumadors diaris majors de 15 anys ha caigut del 31,7% el 2001 al 16,6% el 2023, marcant mínims històrics. A més, estudis van situar en l'entorn del 20% el descens d'infarts de miocardi en els anys immediatament posteriors a l'aprovació de la primera norma.
Actualment, el Ministeri de Sanitat impulsa un avantprojecte per ampliar els espais lliures de fum, incloent platges, parcs infantils i, de manera molt controvertida, les terrasses de bars i restaurants. Aquesta mesura ha trobat l'oposició frontal del sector de l'hostaleria, que al·lega un greuge comparatiu amb altres països europeus com França, Itàlia o Alemanya.
“"Ens sembla un excés que no està justificat. Evidentment en un espai obert hi ha milers de substàncies que poden ser perjudicials, però el fum del tabac no suposa un problema de convivència, a les terrasses."
Experts en salut pública, com el doctor Esteve Fernández, secretari de Salut Pública de la Generalitat, defensen l'enduriment de la norma per aprofundir en la desnormalització del tabaquisme. La doctora Enriqueta Felip, de l'Hospital Vall d’Hebron de Barcelona, remarca que entre el 85% i el 90% dels càncers de pulmó estan relacionats amb el tabac, i que la nova legislació ajudaria a crear una generació lliure de fum.
