La decisió de Joan Laporta de declarar en català davant el jutge pel Cas Negreira genera controvèrsia

Crítics i columnistes interpreten l'ús de la llengua com una “maniobra distractiva” per buscar el suport del sector independentista en el procés judicial.

Una sala de tribunals o un jutjat amb un micròfon en un faristol buit, simbolitzant un procés judicial.
IA

Una sala de tribunals o un jutjat amb un micròfon en un faristol buit, simbolitzant un procés judicial.

El president del FC Barcelona, Joan Laporta, va optar per declarar en català davant el jutge durant la seva compareixença pel Cas Negreira, una decisió que ha estat interpretada per alguns sectors com una tàctica política per guanyar suports.

La compareixença de Laporta, que va tenir lloc recentment, se centra en la seva presumpta responsabilitat en els pagaments realitzats pel club a l'exvicepresident del Comitè Tècnic d'Àrbitres, José María Enríquez Negreira, per la suposada elaboració d'informes. Aquesta relació remunerada està sent investigada per la justícia per possibles delictes de corrupció.

L'ús del català per part de Laporta és vist com una estratègia per desviar l'atenció de les acusacions de corrupció i aconseguir que el sector més nacionalista de la societat catalana prengui partit per ell.

Segons els informes, a Laporta se li va demanar inicialment que es passés al castellà per facilitar el desenvolupament de la declaració, però finalment se li va permetre continuar expressant-se en català. Aquesta elecció lingüística ha estat àmpliament elogiada pels mitjans i sectors afins al “lazisme” (independentisme radical), que el consideren un “heroi de la llengua”.
Els crítics argumenten que la defensa de la llengua en aquest context judicial no és més que una “maniobra distractiva” destinada a caure en gràcia al sector més tancat del nacionalisme, intentant transformar una qüestió de presumpta corrupció en un atac de l'Estat espanyol contra l'independentisme.