La proposta sorgeix de la coneguda manca d'habitatge assequible que afecta tant a Barcelona com al districte de Gràcia. L'autor recorda que l'any 1958, quatre entitats clau del barri —l'Orfeó, El Centre Moral, El Cercle Catòlic i els Lluïsos de Gràcia— es van unir per crear la Cooperativa Gracienca d'Habitatges.

Aquesta cooperativa va aconseguir construir prop de 500 habitatges a preus assequibles, situats principalment a la part final de la Travessera de Dalt, el carrer Camèlies i la zona de Can Baró. Aquesta àrea, abans de la construcció, era una antiga pedrera on hi havia assentaments de barraques.

El factor determinant que va permetre l'accessibilitat dels pisos va ser la gestió directa de la construcció per part dels futurs propietaris, eliminant el lucre de les immobiliàries. Bufurull assenyala que, tot i que els temps han canviat, l'objectiu de construir sense lucre en la construcció continua sent vàlid.

Per fer possible una nova iniciativa, es requereix trobar entitats disposades a liderar el projecte. A més de les entitats històriques, el proposant suggereix la possible implicació del club de futbol Europa o fins i tot cadenes de supermercats interessades a utilitzar la iniciativa com a reclam social.