La Barceloneta es resisteix a ser només l'etiqueta del barri més gentrificat de l'Estat

Els veïns, liderats per Manel Martínez, reivindiquen la història i la vida comunitària davant la massificació turística i l'especulació immobiliària.

Façanes d'edificis antics i estrets en un barri costaner amb signes de massificació turística.
IA

Façanes d'edificis antics i estrets en un barri costaner amb signes de massificació turística.

Manel Martínez, vicepresident de l'Associació de Veïns de La Barceloneta, denuncia la massificació turística i la manca d'inversió en habitatge assequible al barri, catalogat com el més gentrificat de l'Estat espanyol.

El barri de La Barceloneta ha estat catalogat com el més gentrificat de l'Estat espanyol segons un informe del Centre d’Estudis Demogràfics de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) publicat al desembre. Aquesta etiqueta, que s'associa a la desaparició del comerç local i el desplaçament de residents, és rebutjada per molts veïns que reivindiquen la seva identitat històrica i cultural.

"Som un territori amb molta història. Som el primer barri que va sortir de les muralles medievals. Tenim data de naixement, pocs barris poden dir el mateix. Som del febrer de 1753."

Manel Martínez · vicepresident de l’Associació de Veïns de La Barceloneta
Martínez, nascut i criat al barri, lamenta que el retrat mediàtic se centri només en els problemes derivats del turisme desfermat. Assenyala que entre el 2012 i el 2014 es va produir un boom de pisos turístics, passant de menys de 200 a 1.500, el que representava fins al 40% dels habitatges. Critica la passivitat dels governs municipals, incloent-hi les èpoques de Xavier Trias i Ada Colau.

"Estem prostituint la nostra ciutat, en el nostre barri. Aquests negocis no porten riquesa. Se la queden quatre, aquells que tenen pisos turístics il·legals o els que tenen esclaus fent de cambrers o a súpers 24 hores."

Manel Martínez · vicepresident de l’Associació de Veïns de La Barceloneta
Els veïns, que impulsen la revista Essència Barceloneta, insisteixen en la necessitat de facilitar la vida digna als residents i de donar suport als negocis petits. Adverteixen que si Barcelona es converteix en un monocultiu turístic, corre el risc de ser una “ciutat fantasma” quan deixi d'estar de moda, tal com va declarar la veïna Esther Jorquera.