La gentrificació, definida com la substitució de població de menys estatus socioeconòmic per una de més poder adquisitiu, es consolida a Barcelona. Aquesta és la principal conclusió de l'estudi Com la gentrificació ha redefinit les ciutats espanyoles: l’expansió del procés en la dècada 2011-2021, elaborat per investigadors del CED-UAB. L'anàlisi va comparar la intensitat del procés en els deu municipis espanyols més poblats, destacant la situació crítica de la Barceloneta.
Els districtes amb índexs més alts de gentrificació a la capital catalana són Ciutat Vella, Gràcia i l’Eixample, on el fenomen va arribar abans del 2010. Ara, l'expansió s'estén cap a barris com Sant Antoni, Sagrada Família, Sant Martí, Sants i el Poble-sec. Els indicadors clau inclouen l'arribada de població jove amb estudis universitaris, ocupada en categories laborals altes i nascuda en països rics, a més de l'increment acusat dels preus de lloguer.
“"La gentrificació a la Barceloneta es combat amb la moratòria dels lloguers i cap pis turístic."
Les associacions veïnals reforcen les conclusions de l'estudi. Carme Tomàs, de l’Associació de Veïns de la Barceloneta, va afirmar que l'expulsió del veïnat és un fet palpable. La manca de sòl per construir habitatge nou a la Barceloneta obliga a centrar-se en la rehabilitació dels habitatges existents, molts dels quals són humits i foscos, segons les entitats.
Els investigadors del CED-UAB alerten que la gentrificació no només transforma el paisatge urbà, sinó que altera profundament l'estructura social, contribuint a l'increment de la segregació socioespacial, l'expulsió de població vulnerable i la intensificació de les desigualtats metropolitanes.
