Durant el tercer Debat d’Orientació Política General de la legislatura, el cap de l’Executiu ha reivindicat "un únic nosaltres" i ha afirmat que "la por no ha fet mai cap país gran, l’esperança sí". Illa ha reiterat el seu "compromís a complir els acords d’investidura", destacant que la meitat ja estan completats i que es treballa amb "màxima ambició per construir la Catalunya de la propera dècada". Ha recordat vuit reunions amb l’Estat en dos anys que han resultat en 40 acords.
En relació amb l’amnistia, el president ha assenyalat que "no és un punt i final, és un punt de partida" per retornar allò que mai hauria d’haver sortit de l’àmbit polític. Ha fet una crida a preservar la independència del poder judicial, demanant respecte per les decisions judicials i, alhora, respecte del poder judicial per les decisions del poder legislatiu.
L’habitatge ha estat destacat com a "prioritat del Govern i del país", un tema que "s’ha de resoldre conjuntament". Illa ha agraït la disposició dels grups a debatre els acords que es portaran al Parlament i al Congrés, confiant que "surti endavant" i "tots som necessaris perquè això prosperi". Ha recordat el Pla 50.000, la compra de 4.600 habitatges i les sancions "contundents" per incompliments a la Llei d’Habitatges. Davant dels desnonaments, ha assegurat que el Govern "sempre" estarà "al costat de les persones, oferint una alternativa habitacional".
Pel que fa al català, el president ha insistit en la necessitat de desbloquejar-ne l’oficialitat a la Unió Europea, considerant-ho el "reconeixement d’un dret lingüístic". Ha subratllat que el Govern d’Espanya ha fet bé de no aprovar noves ampliacions fins a resoldre aquesta qüestió, ja que "20 milions de ciutadans espanyols, entre ells els catalans, tenim dret que a Europa puguem parlar el català". També ha emplaçat el president del PP a donar suport a aquesta mesura.
En matèria de finançament, Illa ha demanat "coratge" al PP per defensar la proposta catalana, que també beneficiaria comunitats autònomes populars com Múrcia o el País Valencià.
Finalment, ha defensat els serveis públics com a "garantia d’igualtat", posant en valor la sanitat pública i l’escola inclusiva com a "termòmetre moral d’una societat".
