Jaume Calbet, un dels últims supervivents de la Lleva del Biberó, celebra 105 anys

El veí de l'Hospitalet de Llobregat rememora amb precisió la seva experiència a la Batalla de l'Ebre i com a presoner de guerra a Santoña.

Imatge d'arxiu d'un camp de batalla de la Guerra Civil espanyola o un paisatge muntanyós de l'Ebre.
IA

Imatge d'arxiu d'un camp de batalla de la Guerra Civil espanyola o un paisatge muntanyós de l'Ebre.

El veterà de la Guerra Civil, Jaume Calbet, va celebrar el seu 105è aniversari el 18 de novembre, recordant les seves traumàtiques vivències com a soldat de la Lleva del Biberó a la Batalla de l'Ebre.

El Jaume Calbet, nascut a la Bisbal del Penedès, va ser cridat a files l'abril del 1938 amb només 17 anys, juntament amb 30.000 nois nascuts el 1920. Després d'un mes d'instrucció a Reus, va ser enviat immediatament al front de l'Ebre per lluitar pel bàndol republicà.

"Amb una calor terrible. Cada vegada que anava cap a baix al riu a buscar ferits, omplia la cantimplora. Me’n posava tanta com podia, agafava la llitera amb el soldat ferit, i cap amunt per aquelles muntanyes, el deixàvem i altra vegada cap baix. Van fer una mortaldat… els primers a arribar allí del 41, s’escapaven i cridaven, i ploraven…"

Jaume Calbet · Supervivent de la Lleva del Biberó
La seva supervivència va ser una successió de miracles. Després de patir una infecció intestinal per beure aigua contaminada del riu, va fingir estar morint a l'hospital per evitar tornar al front. Més tard, va sobreviure a un bombardeig on un tros de bomba va impactar a la seva cartutxera, salvant-li la vida.

"Amb el fusell apuntant-nos, l’oficial va cridar 'Alto! manos arriba! salgan de aquí!', vam sortir amb les mans enlaire i el primer que em va dir va ser: 'Conoces esto? Era un escut amb les fletxes de la falange'. Érem 3.000 persones, tots en una sala sense llits, sense mantes i sense res."

Jaume Calbet · Ex-presoner de guerra
Després de ser fet presoner, va passar per l'infern del camp de concentració de Santoña, a Cantàbria, on els presoners republicans eren maltractats. Tres mesos i mig després, va ser alliberat i obligat a servir a l'exèrcit nacional fins als 24 anys, tornant a casa seva a la Bisbal per començar una nova vida com a comptable a l'Hospitalet de Llobregat.