L'ambient ja era de gala abans que rodés la pilota. Els Desperdicis i milers d'andreuencs van rebre l'autobús de l'equip amb bengales i càntics, mentre que al gol nord, un tifo gegant amb el lema “Al·lucinem amb aixecar-la” va posar la pell de gallina als 6.500 assistents, convertint l'afició en el jugador número 12.
Dins el camp, els de Natxo González van competir sense complexos. El Sant Andreu va sortir amb una intensitat brutal i Sergi García va fregar l'1-0 al minut 1. El Celta, amb figures com Aspas, Borja Iglesias i l'ovacionat Ferran Jutglà, va necessitar els pals i un immens Raül Garcia per mantenir la porteria a zero fins a la pròrroga.
El guió va ser de pel·lícula: el Sant Andreu es va avançar al minut 103 amb un golàs d'Alexis García, que va fer esclatar l'estadi. Tot i l'empat immediat de Borja Iglesias, l'expulsió de Carlos Domínguez va deixar els gallecs amb deu, fent olor d'heroïcitat.
A Sant Andreu no van guanyar la classificació, però van guanyar una nit per explicar als nets. I això, en futbol, no té preu.
Els penals, però, van ser cruels. Després de tretze llançaments perfectes, Sergi Serrano va enviar el catorzè al travesser, donant la victòria al Celta (6-7). El Sant Andreu marxa amb el cap ben alt, demostrant que el futbol popular pot mirar de tu a tu als gegants.
