Rafael Pérez González, nascut a Olite (Navarra) fa 77 anys, va jugar a l'Espanyol entre 1974 i 1983, retirant-se al Sabadell el 1986. Després de penjar les botes, va iniciar una carrera de 36 anys com a docent a la UPC, combinant els seus estudis d'aparellador i arquitectura amb el futbol professional, una pràctica poc comuna a la seva època.
“"El futbol és com una ferida que et deixa una marca, no te la treus mai."
Marañón, que actualment és assessor del club i presideix l'Associació de Veterans, va recordar la dificultat de la transició professional. Va destacar que, tot i els èxits, el futbol no garantia la seguretat financera a llarg termini, motiu pel qual va optar per una plaça de funcionari de carrera a la universitat. Va ser Pirri, company al Reial Madrid, qui el va incitar a estudiar.
“"Valorava els futbolistes que eren capaços de jugar i estudiar. A mi m’hi va incitar Pirri."
L'exjugador va expressar la seva profunda connexió amb l'antic estadi de Sarrià, que considera “ho és tot”, malgrat que ara viu a prop de la zona i s'ha acostumat a la seva absència. També va rememorar el moment més dolorós de la seva carrera: quan Mario Alberto Kempes li va arrabassar el trofeu Pitxitxi a l'última jornada, un fet que “va coure molt”.
