El cas de Sant Jaume de Frontanyà (Berguedà) és l'exemple més extrem: el poble més petit de Catalunya amb només 25 habitants, on fa sis anys que no neix cap criatura. L'antiga vida agrícola i ramadera ha desaparegut, i amb ella, negocis clau com Ca l'Eloi i la fonda Cal Marxandó, tancats per jubilació i la falta de relleu.
Per revertir aquesta situació, l'Ajuntament ha impulsat un projecte amb el Bisbat de Solsona per rehabilitar la rectoria vella i obrir-hi un restaurant de concessió municipal. Aquesta obra, que busca atreure una família jove, té un cost de 300.000 euros, superant el pressupost anual del municipi.
En l'altre extrem, Calafell (Baix Penedès) ha doblat la seva població des del 2001, passant de 13.503 habitants a 32.429, amb una estimació real de 50.000 residents no empadronats. Aquest boom, impulsat per la pandèmia i l'expulsió de l'àrea de Barcelona pel preu de l'habitatge, tensa els serveis públics.
“"No és una crida perquè vingui més gent, és per demanar que s'empadronin els ja viuen aquí, perquè a Calafell s'hi viu bé, però volem que s'hi visqui millor."
Aquest desequilibri es reflecteix en les dades: mentre les ciutats de més de 50.000 habitants van créixer un 1,6% en un any, els pobles de menys de 500 habitants van perdre un 0,1% de població. La Catalunya rural s'enfronta al triple repte de la diversificació econòmica, l'extensió de serveis (com la millora de la telefonia mòbil i l'educació) i el dret a l'habitatge.
Per afrontar-ho, el Parlament va aprovar la Llei de l'Estatut Rural de Catalunya, que beneficiarà 608 ajuntaments. A partir del 2026, s'aplicaran deduccions de 750 euros a l'IRPF per a joves i famílies que s'hi instal·lin, i ajudes directes per a la compra o rehabilitació d'habitatges, buscant revertir la tendència de concentració poblacional.
