La història d'aquesta infraestructura es remunta a principis del segle XX, quan la Confederació Hidrogràfica del Pirineu Oriental va iniciar els estudis al riu Llobregat. Tot i que la idea de situar la presa a la Baells era antiga, diversos factors com la protecció del ferrocarril cap a Guardiola de Berguedà i la Guerra Civil van retardar el projecte fins a la dècada dels 50.

L'obra civil definitiva es va executar entre 1970 i 1976. La inauguració oficial va anar a càrrec dels aleshores reis Joan Carles I i Sofia de Grècia, en una jornada que va incloure una exhibició excepcional de la Patum a Berga i una visita al nou poble de Sant Jordi, on es van reallotjar els veïns afectats per la inundació.

L'any 1978 el pantà va assolir el seu nivell màxim, cobrint definitivament edificis, ponts i l'antiga via del carrilet. Aquest procés va suposar la desaparició sota les aigües de nuclis que havien arribat a tenir més de mil habitants, vinculats principalment a l'activitat minera de la zona de Cercs.