La decisió del Departament de Territori afecta un col·lectiu creixent de professionals i famílies que han escollit establir-se a la muntanya. El motiu de la denegació és que la persona afectada teletreballa per a una empresa amb seu fora de les comarques beneficiades (Cerdanya, Alt Urgell i Berguedà), una situació que ja han experimentat altres residents en circumstàncies similars.
“"El nou decret referent a aquest avantatge per a residents ha introduït una clàusula oculta per blocar el descompte als residents que teletreballem."
Aquesta interpretació del decret és percebuda com una discriminació, ja que considera que se'ls tracta com a "habitants de segona" en negar-los el dret a la mobilitat local, tot i residir-hi, pagar impostos i tenir els fills escolaritzats a la comarca. La queixa davant la Síndica al·lega un presumpte "abús de dret" i "manca de seguretat jurídica", argumentant que les condicions del decret contenen una "trampa burocràtica".
El Decret 420/2024, en el seu article 1.3, estableix que per accedir a la bonificació cal treballar en una empresa ubicada en un municipi del Berguedà, l'Alt Urgell o la Cerdanya. Aquest condicionant és qualificat d'"absurd" per la persona afectada, ja que creu que "premia la inactivitat" i castiga aquells que contribueixen a l'economia local mitjançant el teletreball.
La situació contrasta amb les polítiques del Govern espanyol, que promou el teletreball per estalviar energia, i amb les campanyes de la Generalitat per atraure famílies al món rural i fomentar el teletreball a la muntanya. La persona afectada considera que la limitació de la gratuïtat del túnel del Cadí per a tots els residents permanents de les comarques esmentades contradiu aquests objectius.
