“"Cada any quan rebem la flama del Canigó sentim que compartim una cosa molt especial. És una llum que ha passat de mà en mà, de poble en poble, travessant muntanyes i valls fins a arribar fins aquí. I en aquest recorregut i viatja també el sentiment de pertànyer a una mateixa comunitat, a un país que estima la mateixa llengua, la seva cultura i les seves tradicions. La flama del Canigó és un reflex d’aquesta força col·lectiva, que generació rere generació manté viva la seva identitat."
La Flama del Canigó arriba a Puigcerdà per encendre les fogueres de Sant Joan
Centenars de persones van rebre la torxa que inicia la celebració ancestral del solstici d'estiu a la Cerdanya.
Per Laura Cases Badia
••3 min de lectura
IA
Imatge d'una torxa amb flama viva, subjectada per mans amb guants foscos, davant d'una façana de pedra.
Un centenar de persones van rebre la Flama del Canigó a Puigcerdà, marcant l'inici de la celebració del solstici d'estiu i la tradició de les fogueres de Sant Joan a la comarca.
La ciutat de Puigcerdà va acollir dimarts la Flama del Canigó, rebuda per un centenar de persones després d'un recorregut per diversos pobles de l'Alta i la Baixa Cerdanya. La flama, portada per voluntaris, va ser recollida a mitjanit al cim del Canigó per encendre les fogueres de Sant Joan, una festa ancestral vinculada al solstici d'estiu i símbol de germanor entre els Països Catalans.
Mònica Isern, voluntària de l'equip de foc, va detallar el procés de baixada de la flama, que inclou la recollida al cim del Canigó i la regeneració del foc a partir de la flama provinent del Castellet de Perpinyà, abans de començar el descens cap als diferents municipis.
Eli Matos, també voluntària, va destacar l'ambient festiu i de germanor durant la jornada, malgrat la calor intensa, qualificant l'experiència com a molt bonica i un repte gratificant.
L'alcalde de Puigcerdà, Joan Manel Serra, va agrair la implicació dels voluntaris i va subratllar la importància de mantenir viva aquesta tradició, destacant el sentiment de pertinença a una comunitat unida per la llengua, la cultura i les tradicions.
Alcaldes i regidors de municipis propers com Guils, Bolvir o Fontanals, juntament amb veïns, van recollir la flama davant l'ajuntament de Puigcerdà, on també es va celebrar una ballada de sardanes i es va repartir coca.
Després de la seva estada a Puigcerdà, la flama va continuar el seu recorregut cap a Alp, Ger, Bellver i Martinet.
Paral·lelament, a La Seu d’Urgell, la rebuda de la Flama del Canigó al Parc del Cadí, amb la participació de l'alcalde Joan Barrera i la tinent d'alcalde Gemma Tó, va donar inici als actes de la revetlla de Sant Joan. Els fallaires d'Andorra la Vella van ser els encarregats de portar la flama, que es va utilitzar per encendre quinqués i llànties portades per particulars i entitats per a les fogueres municipals. Òmnium Cultural Alt Urgell va realitzar la lectura del manifest.



