Diverses entitats i vuitantena de ciutadans de la Cerdanya han fet públic un manifest dirigit als presidents de la Generalitat i del Consell Comarcal, mostrant la seva oposició al model de gestió previst per a l'aeròdrom de la comarca. Promogut per l'Institut d’Estudis Ceretans, el Grup de Recerca de la Cerdanya, Ceretània, Cerdanya en Acció pel Clima, l'Associació veïnal Salvem la Molina i SOS Pirineus, el document reclama un ús esportiu i sostenible de la infraestructura, tal com estableix el Pla Director Urbanístic Aeroportuari (PDUAAC).
El manifest alerta del perill de retornar a un model d'aeròdrom "agressiu", recordant els intents passats de construir un aeroport. Es mostra inquietud per la possible pèrdua de facultats de control i gestió per part de les institucions locals davant el concessionari, Aeroports de Catalunya SLU. Es critica la manca de transparència en el procés d'aprovació del nou model de gestió, amb reunions telemàtiques i escassa participació ciutadana i dels representants municipals.
Així mateix, s'assenyala que ja s'han anunciat esdeveniments aeronàutics de gran escala per aquest estiu, que podrien excedir la concepció original de l'aeròdrom i afectar l'equilibri ambiental de la comarca a través de la contaminació de carbonització i acústica. Els signants exigeixen un debat públic per garantir el gaudi respectuós dels potencials de la comarca i demanen tota la informació necessària abans de comprometre's amb acords "improcedents i lesius".
El text també aborda la preocupació per la "degradació hiperaccelerada" dels territoris per decisions centralitzades, citant l'exemple dels centres de dades. Segons un professor del CSIC, els 26 centres de dades projectats podrien consumir el 44% de l'electricitat de Catalunya i 40 milions de litres d'aigua diaris. Aquest pla, que busca convertir Catalunya en un pol d'atracció de l'economia digital, podria posar en problemes la sostenibilitat energètica i hídrica, amb transformacions significatives al Baix Camp, la Conca de Barberà, el Montsià, la Ribera d’Ebre i el Segrià.
A més, es menciona la previsió d'una Central Hidroelèctrica Reversible a Riba-roja d’Ebre i la Fatarella, així com la Central Hidroelèctrica Reversible de la Baells al Berguedà. Altres comarques com l'Empordà també serien pols importants del Pla territorial sectorial per a la generació elèctrica (PLATER). Pel que fa a l'Alt Pirineu i Aran, es critica la idea de convertir la muntanya en un "parc d'atraccions permanent" amb noves infraestructures, elements antròpics i un increment d'esdeveniments esportius multitudinaris en zones vulnerables.
