El Llibre de Privilegis de la Sèquia de Puigcerdà, propietat de l'Ajuntament, ha estat recentment restaurat per l'Arxiu Comarcal de la Cerdanya. Aquest volum recopila documents que regulaven la gestió de la sèquia, amb textos que es remunten al 1318, any en què el rei Sanç de Mallorca va atorgar el privilegi fundacional i va establir-ne el funcionament.

El llibre, relligat i enquadernat en pergamí al segle XVIII, conté la legislació original i reflecteix els conflictes associats a la gestió de la sèquia des del segle XIV. Segons Erola Simon, directora de l'Arxiu Comarcal, la peça és molt singular i evidencia la importància històrica de la sèquia per a la vila, incloent-hi els problemes derivats de la seva divisió arran del Tractat dels Pirineus el 1659.

Clara Alibés, especialista en restauració de paper, ha detallat l'estat delicat del document abans de la intervenció. Les cobertes s'havien trencat i les pàgines, especialment les primeres, últimes i inferiors, presentaven deteriorament per humitat, llum i pols. La restauració ha implicat l'ús de paper japonès per reforçar les pàgines i cola de tilosa transparent, després d'una neteja exhaustiva.

La sèquia de Puigcerdà és una infraestructura hidràulica medieval encara en ús, concebuda inicialment per als molins reials. La divisió territorial imposada pel Tractat dels Pirineus el 1659 va fragmentar la sèquia, generant disputes, com el tall de subministrament durant deu anys per part dels francesos al segle XVII. El Tractat de Baiona de 1868 va delimitar la frontera i va regular l'ús de les aigües, creant la Comissió Administrativa del Canal de Puigcerdà, que encara avui gestiona la sèquia.