El volum, que recull la gestió i els conflictes relacionats amb la sèquia al llarg dels segles, inclou documents originals del 1318, any en què el rei Sanç de Mallorca va atorgar el privilegi de la sèquia a la vila i en va regular el funcionament. La directora de l'Arxiu, Erola Simon, destaca la singularitat de la peça i la seva importància per entendre el paper de la sèquia en la història de Puigcerdà, especialment després de la divisió per la frontera el 1659.

La restauradora Clara Alibés ha detallat el procés de conservació, que ha inclòs la neteja, el reforç de pàgines amb paper japonès i la reparació de l'enquadernació de pergamí del segle XVIII. Les cobertes s'havien trencat i les pàgines més exposades presentaven un estat delicat, afectades per la humitat i la llum.

La sèquia de Puigcerdà és una infraestructura hidràulica medieval encara en ús, concebuda inicialment per als molins reials. La divisió territorial arran del Tractat dels Pirineus va generar conflictes, com el tall de subministrament durant deu anys al segle XVII per part dels francesos. El Tractat de Baiona de 1868 va regular l'ús de les aigües i va establir la Comissió Administrativa del Canal de Puigcerdà, organisme que encara administra la sèquia avui dia.