Una de les propostes, ja en fase de desenvolupament, connectarà el jaciment romà del Coll de Molleres, situat a 2.500 metres d'altitud, amb altres elements patrimonials propers al llac de Malniu. La segona ruta, encara en estudi, se centrarà en la vall del Duran, on s'ha documentat un possible assentament ramader de l'edat del bronze.
La primera ruta resseguirà part de l'itinerari cap al Puigpedrós, enllaçant els jaciments del Coll de Molleres I (romà, el més alt de Catalunya i la conca mediterrània) i Coll de Molleres II (neolític, quart-tercer mil·lenni a.C.), amb un tercer punt d'interès a l'Estany Sec. Aquest estiu ja s'han realitzat treballs d'adequació del camí i s'ha construït una plataforma d'observació per millorar la visita i garantir la conservació.
La segona proposta, a la vall del Duran, encara en fase d'estudi, busca confirmar les datacions del jaciment Duran II (2.300 metres). El circuit començaria al pla de Campllong i ascendiria per la vall fins a la zona d'Engorgs. L'ICAC preveu una senyalització minimalista amb punts d'interpretació del paisatge i la relació històrica entre l'activitat humana i la zona altimontana.
Recentment, el Grup d’Investigació en Arqueologia del Paisatge (GIAP-ICAC) ha completat la segona campanya d'excavacions a Duran II. Un equip de nou arqueòlegs ha treballat durant deu dies per ampliar sondejos, recuperar fragments de ceràmica i analitzar mostres de carbó per estudiar l'ús dels recursos forestals. Les estructures documentades inclouen tancats de pedra de grans dimensions.
Segons Josep Maria Palet, director de l'ICAC, la campanya ha estat positiva, recuperant ceràmica prehistòrica amb decoracions de cordons. Destaca el potencial interpretatiu del jaciment com a assentament ramader poc representat, que podria omplir un buit historiogràfic sobre l'ocupació de l'alta muntanya durant l'edat del bronze, fa uns 4.000 anys.
Els jaciments de la zona permeten entendre l'origen de la transhumància al Pirineu i la transformació històrica dels espais d'alta muntanya per activitats com la ramaderia o l'agricultura. Marta Flórez, responsable de transferència de l'ICAC, subratlla la importància de convertir el coneixement científic en recursos culturals per al desenvolupament sostenible.
Les actuacions a la vall del Duran s'han dissenyat amb l'Ajuntament de Meranges i coordinat amb agents locals com el refugi de Malniu i la Fundació Kilian Jornet, dins del projecte Cultur-Monts (Interreg SUDOE).
Després de la campanya, Duran II ha quedat cobert amb una lona geotèxtil per a la seva conservació i protecció fins a la propera intervenció.
