La política cerdana, que va ocupar un escó a l'ajuntament durant catorze anys, ha manifestat que la seva etapa en la política no està "tancada definitivament". Aquesta declaració arriba a un any de les pròximes eleccions, obrint la porta a una possible nova candidatura.
L'exregidora ha rebutjat explícitament la possibilitat d'unir-se a formacions amb discursos contraris a la immigració, subratllant la seva postura oberta i la convivència amb diverses nacionalitats a la comarca, fruit de la seva experiència professional en el sector de la construcció.
La seva vida quotidiana s'ha vist alterada per la coincidència del seu nom amb el d'una figura política emergent d'una comarca veïna. Aquesta homonímia ha generat confusions i la necessitat de clarificar la seva identitat en diverses ocasions, especialment en l'àmbit laboral i social.
“"Quan truco algú per feina i no em coneix, li haig de dir que no soc la de Ripoll."
La seva presència digital també s'ha vist afectada, ja que la informació sobre la seva carrera política anterior ha estat desplaçada per la de la seva homònima. Malgrat això, l'exregidora ha expressat que aquesta situació no li preocupa.
La seva trajectòria política va començar el 2007 com a líder d'una llista independent vinculada al PSC, obtenint tres regidors. Posteriorment, el 2011, la seva candidatura es va aliar amb CiU, aconseguint una victòria contundent amb vuit dels nou regidors a Llívia. Va justificar aquest canvi per la major arrelament de CiU a la comarca i la seva presència en governs superiors.
Tot i guanyar de nou les eleccions el 2015, una coalició entre altres formacions la va desbancar de l'alcaldia. Després de sis anys a l'oposició, va renunciar a l'acta de regidora el 2021, després de catorze anys de servei municipal. Durant el seu mandat, es van dur a terme projectes com la reobertura d'una farmàcia medieval i l'obertura del castell a la ciutadania, destacant especialment la reducció del deute municipal de Llívia en un 65% entre el 2011 i el 2015.
