L'article "Enric 98" a Nova Conca dedica un espai a la figura d'Enric Sànchez-Cid, un home que als seus 98 anys ha demostrat una notable polifacètica. Des de jove, Sànchez-Cid va comandar una petita clínica a Montblanc durant els anys cinquanta, marcant el seu inici en el món de la medicina.
La seva vida ha estat plena d'activitats més enllà de la professió mèdica. Segons es descriu, Enric Sànchez-Cid ha tingut cinc grans aficions: dibuixar, escriure, fer cinema, practicar el ciclisme i la navegació a vela. Aquesta darrera, la va viure com a armador i patró, arribant fins i tot a col·lidir amb els seus vaixells, l'Esquitx i el Reguitzell, al golf de Roses.
El text també fa referència a aspectes personals i legals, com una separació matrimonial i els consegüents pactes econòmics, on es va aplicar la figura del dret romà de la "presumpció muciana". Aquesta situació va portar a un canvi d'advocats i a una resolució que va permetre mantenir l'amistat amb l'autor de l'article.
La connexió amb la terra natal, la Conca de Barberà, i especialment amb Lilla-Montblanc, és un altre dels punts clau de la seva vida. La rehabilitació d'una "pallissa" per part de la descendència d'Enric suggereix un possible relleu generacional en el gaudi d'aquests espais.
L'article esmenta també viatges, com un Cap d'Any al País de Gal·les el 1986, coincidint amb l'entrada del Regne Unit a la Comunitat Europea. També es fa ressò de la seva primera dona, que es va especialitzar en oncologia, i de la seva actual companya, la Teresa, amb qui resideix a Tarragona.
Enric Sànchez-Cid, nascut el 26 de maig de 1928, va quedar orfe als 8 anys durant la Guerra Civil. Malgrat les dificultats, ha escrit desenes de llibres i milers de dibuixos. El seu company, el Dr. Fontanet, el descriu com un "emprenedor, il·lusionador, creador, treballador, innovador, tossut, rebel", resumint-lo com "un bon metge i una bona persona".
El seu últim llibre de memòries, "Diari de bitàcola de l’Esquitx", ha estat presentat per la doctora Mercè Ardèvol, qui destaca la capacitat d'Enric per evocar records, anhels, pors i amistats perdudes en els seus escrits.
