Mor Josep Maria Sans Travé, figura clau de la cultura i l'arxivística catalana

L'exdirector de l'Arxiu Nacional de Catalunya i medievalista va ser un referent per la seva implicació en la preservació de la memòria documental del país.

Imatge genèrica d'un llibre antic obert sobre una taula de fusta.
IA

Imatge genèrica d'un llibre antic obert sobre una taula de fusta.

El món cultural català lamenta la pèrdua de Josep Maria Sans Travé, destacat medievalista i exdirector de l'Arxiu Nacional de Catalunya, mort recentment a Solivella.

La trajectòria de Josep Maria Sans Travé (Solivella, 1947 - 2026), medievalista i antic director de l’Arxiu Nacional de Catalunya, ha estat objecte de nombroses mostres de condol arreu del territori. Les reunions del Centre d’Estudis de la Conca de Barberà, on participaven historiadors i erudits, eren un espai clau per copsar la seva gran tasca, connectant els estudis territorials amb les institucions de Barcelona.
Sans Travé defensava apassionadament les seves conviccions, aportava context a les explicacions i compartia detalls sobre decisions culturals transcendentals, tant de l'actualitat com dels anys vuitanta i noranta. Tant a Montblanc com a Barcelona, les trobades amb ell, ja fos en inauguracions al Museu d’Història de Catalunya o en actes al Palau Robert, eren una font de motivació i energia per seguir avançant en els projectes.
La seva profunda implicació en la vida cultural, històrica i acadèmica catalana durant el darrer mig segle ha generat un ampli reconeixement. L’Arxiu Nacional de Catalunya destaca la pèrdua d’un "baluard d’erudició, del patrimoni i la cultura", mentre que el departament de Cultura de la Generalitat emfatitza la seva contribució a la "memòria documental de Catalunya".
Institucions com l’Ajuntament de Montblanc, que el considerava fill adoptiu, el Consell Comarcal de la Conca de Barberà (que li va atorgar el Premi d’Honor el 2017), l’Arxiu Tarradellas, la revista Sàpiens, Cultura i Paisatge, i Pagès Editors, entre molts d’altres, han expressat el seu pesar. L’Institut d’Estudis Vallencs el va definir com una "figura fonamental en l’arxivística a Catalunya", subratllant la seva dedicació a preservar i estudiar la memòria del país.