La intel·ligència artificial (IA) s'integra cada cop més en diferents àmbits, i ara també entra amb força en el sector de l'ocupació pública. El Govern espanyol ha donat llum verda a l'Oferta d'Ocupació Pública de 2026, que inclou 27.232 places per a l'Administració General de l'Estat. Si sumem les places destinades a la Policia Nacional, Guàrdia Civil i Forces Armades, la xifra global supera les 37.000.

La dada més destacada d'aquesta oferta no és només el volum de places, sinó la previsió de 1.700 llocs de treball en cossos TIC, un 42% més que l'any anterior. Per primera vegada, s'anuncien proves selectives per a especialitats relacionades amb la intel·ligència artificial, la ciberseguretat i la ciència de dades. Això implica que l'administració busca personal preparat no només per al manteniment de sistemes, sinó per treballar activament amb dades, automatització, seguretat i nous models d'IA, marcant un canvi estructural dins del sector públic.

La IA deixa de ser una eina externa per convertir-se en una competència pròpia de l'administració pública. Tot i que no es tracta d'oposicions específiques anomenades "funcionari d'intel·ligència artificial" ni de convocatòries municipals massives, l'Oferta d'Ocupació Pública estableix el marc general. Les convocatòries concretes, els temaris i els terminis es definiran posteriorment, però el senyal és clar: la IA, les dades i la ciberseguretat esdevenen competències estratègiques per a l'Estat.

Aquesta tendència no és nova. Abans de la seva inclusió en les oposicions, la IA ja s'havia començat a implementar en alguns serveis públics. Per exemple, Hisenda utilitza assistents virtuals i eines d'ajuda al contribuent, com els de l'Agència Tributària, que permeten fer consultes en llenguatge natural sobre tràmits com la declaració de la renda. Aquests passos, tot i no ser espectaculars, són significatius en la relació directa entre ciutadà i administració.

L'Agència Tributària prioritza la IA en informació, assistència al contribuent i prevenció, amb l'objectiu d'ajudar a resoldre dubtes, evitar errors i millorar la qualitat de les dades. És important distingir que no tot el que sembla intel·ligent és IA; el tractament massiu de dades, sistemes de risc o la robotització de tràmits poden ser automatització avançada sense ser necessàriament IA. La novetat rau en la necessitat de personal capaç d'entendre, governar, limitar i explicar aquestes eines.

Aquest canvi també es reflecteix en altres organismes. La Seguretat Social va implementar el 2020 ISSA, un assistent virtual basat en IA per orientar la ciutadania, i el Ministeri de Justícia ha utilitzat IA per a tasques com la classificació documental i cerques intel·ligents en documents judicials. Fins ara, el canvi havia estat principalment digital, però ara comença a incorporar l'equip humà.

A nivell autonòmic, la Generalitat de Catalunya ha creat la Direcció General d’Intel·ligència Artificial, Eficiència i Dades per impulsar serveis públics digitals i aplicar la IA amb seguretat. Aquest enfocament difereix de la convocatòria massiva de places de l'Estat, centrant-se en una arquitectura interna per al seu desplegament amb criteri.

L'evolució es produeix a diferents velocitats: l'Estat obre camí amb places TIC, les comunitats autònomes construeixen estructures de governança i els ajuntaments, especialment els petits i mitjans, es troben en una fase posterior. Actualment, als municipis no s'observa una allau de places explícitament dedicades a la IA, sinó perfils d'informàtica, innovació tecnològica o transformació digital. No obstant això, la IA arribarà als ajuntaments a través de programes autonòmics, eines compartides i plataformes de dades.

Per a comarques com la Conca de Barberà, el repte no és si la IA arribarà, sinó com gestionar-la. Els ajuntaments petits i mitjans, amb menys recursos que els ministeris o les grans ciutats, hauran d'afrontar reptes com la protecció de dades, la transparència i la supervisió humana. La comarca necessita preparar-se per a una administració amb més dades i automatització, requerint personal format i un criteri públic clar per garantir que la IA ajudi l'administració de manera responsable davant la ciutadania.