Abans de la Guerra Civil (1936-1939), Josep Torres Clavé (1906-1939) era considerat una de les grans promeses de l'arquitectura catalana. Amb només trenta anys, la seva cadira s'exhibia al Pavelló de la República de París de 1937, compartint espai amb obres mestres com el Guernica de Picasso i El segador de Joan Miró.
La seva carrera va ser estroncada pel conflicte. A la primavera de 1938, es va incorporar al Batallón de Obras y Fortificaciones i va ser destinat a les fortificacions estratègiques de l'Hospitalet de l'Infant, on l'Exèrcit Republicà va concentrar la Base Túria núm. 3 amb 4.000 homes sota el comandament del general Enrique Líster.
Aquests detalls s'han pogut reconstruir gràcies a la correspondència manuscrita estudiada per experts del COAC i l'AADIPA, i facilitada pel doctor en Teoria i Història de l'Arquitectura, Melitó Camprubí. En una de les cartes, l'arquitecte descrivia petits detalls de normalitat dins el caos de la guerra:
Són molt bona gent. A Vandellòs encara es fa ball els diumenges o, una nit, uns veïns el van convidar a sopar sopa, pollastre amb amanida i xampany.
Després de l'estada a l'Hospitalet, Torres Clavé va treballar en la línia defensiva número 2, participant en la cobertura de la retirada cap a França. El 12 de gener de 1939, mentre executava la voladura d'un pont entre Sarral i Rocafort de Queralt, va ser sorprès per un bombardeig dels avions italians Savoia SM-79, que li va costar la vida amb només trenta-dos anys. La seva cadira, coneguda com a Torres Clavé, forma part avui de col·leccions com la del Museu Reina Sofia.
