L'Alta Garrotxa va participar recentment en el 2n Congrés de Conservació de la Natura, organitzat per la Xarxa per a la Conservació de la Natura (XCN) amb el suport de la Generalitat de Catalunya. La trobada va reunir professionals, administracions, entitats i centres de recerca per compartir experiències i reflexionar sobre els reptes actuals de la conservació del patrimoni natural.
En el marc del Congrés, es va presentar l'experiència de l'Alta Garrotxa a través de la ponència «Més enllà de l’obertura de prats: una estratègia de planificació i gestió del paisatge mosaic orientada a la conservació». La presentació va posar en relleu la importància d’una planificació territorial coordinada i en cascada per a la recuperació dels hàbitats d’espais oberts, integrant la conservació de la biodiversitat, l’activitat ramadera extensiva i la prevenció dels incendis forestals. Es va destacar el paper del Pla de protecció de l’Alta Garrotxa, el Pla d’impuls de la ramaderia extensiva i el Pla d’infraestructures estratègiques per a la prevenció d’incendis.
El Congrés també va ser una oportunitat per conèixer altres projectes i enfocaments vinculats a la recuperació dels espais oberts i a la conservació de la biodiversitat. Les aportacions de Paisatges Vius, la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), el Museu de Ciències Naturals de Granollers, el Centre Tecnològic BETA i l’Associació L’Aube, entre altres, van contribuir a enriquir el debat.
La trobada va posar de manifest la necessitat de reforçar la col·laboració entre entitats, millorar la capacitat d’incidència del sector de la conservació i construir aliances amb la pagesia, els sectors econòmics i altres agents del territori. També es va subratllar la importància de disposar d’entitats fortes i recursos estables per transformar el coneixement en resultats tangibles per a la natura.
La participació en aquest Congrés ha estat una oportunitat per visibilitzar el treball que es desenvolupa a l'Alta Garrotxa, conèixer altres experiències i avançar en la construcció de coneixement col·lectiu. Aquests intercanvis contribueixen a millorar les estratègies de gestió del territori i a reforçar una conservació de la natura basada en la cooperació i el coneixement arrelat al territori.
