La nova via verda que uneix Girona i Celrà, un projecte molt esperat que s'ha enllestit aquest juny, ja funciona des de fa una setmana. Després dels primers dies d'ús, la infraestructura ciclista ha rebut una valoració majoritàriament positiva per part dels usuaris, que celebren la millora en la seguretat i la comoditat dels seus desplaçaments.
Usuaris com Amanda Ortiz destaquen que el nou tram els ha permès evitar la perillosa carretera, qualificant la connexió de "molt còmoda". Aquesta satisfacció general, però, no és universal. L'entitat Bicicleta Club de Catalunya (BACC) ha expressat crítiques a través de la xarxa social X, considerant el tram "estret i sense espai per avançar amb seguretat", especialment en la zona d'ús compartit amb vianants. També qüestionen el disseny de la passera metàl·lica de més de mig quilòmetre sobre el riu Ter, tot i que reconeixen que "alguns diran que és millor això que res".
Des de la plataforma Mou-te en Bici, el president Xavier Corominas, tot i estar d'acord amb algunes de les observacions del BACC, remarca el gran canvi que suposa aquesta via per a les comarques gironines. "Del no-res al que tenim és un gran canvi", afirma, tot i que suggereix que una consulta prèvia hauria permès un resultat "formidable". Corominas també defensa la passera metàl·lica, assenyalant que diumenge passat s'hi van veure passar "nens, gent gran i tota classe de bicicletes, sense cap problema".
Més enllà de les opinions de les entitats, els usuaris particulars valoren molt positivament la nova infraestructura. Gerard Garzón subratlla la seguretat "no haver de passar per la carretera", mentre que Oleg Motovilov destaca el canvi paisatgístic i la millora respecte a l'antiga opció de circular per la via principal. La passera metàl·lica sobre el riu Ter és un dels punts més atractius per a la majoria, tot i que alguns, com Amanda Ortiz, reconeixen que la primera vegada pot generar "una mica d'impacte".
Alguns usuaris, com Manel Trias, ja utilitzen el nou tram com a alternativa real per als desplaçaments diaris, substituint el tren quan aquest acumula retards. Trias recorda que fins ara "anar amb bicicleta era jugar-se la vida" en aquest recorregut. La voluntat generalitzada és que aquesta infraestructura serveixi d'impuls per a futures connexions ciclistes entre municipis de la província, tal com reclamen Ortiz i Garzón, considerant que "les xarxes ciclistes són futur" i un pas cap a una mobilitat més sostenible.
