Amb 69 anys, una cuidadora que prefereix mantenir l'anonimat, lamenta la seva situació: "Hauria d’estar jubilada, però encara estic lluitant per sobreviure". Després de més de quinze anys dedicats a les cures, la manca de contractació durant anys i les conseqüents dificultats per accedir a una pensió suficient l’han abocada a una precarietat que la condemna a viure en una habitació compartida a Girona.

Recentment reincorporada a la feina després d'una baixa mèdica per una lesió laboral, la treballadora ha expressat la seva voluntat de no continuar en l'empresa actual arran d'un conflicte laboral no resolt. "Jo no vull continuar-hi. Estic buscant feina urgentment", ha declarat, posant de manifest la inestabilitat del sector de les cures.

La seva trajectòria professional, que inclou més de quinze anys cuidant persones grans i dependents en domicilis, hospitals i residències de Catalunya, ha estat marcada per l'exigència física i emocional. "Treballes amb el cos, però també amb el dolor dels altres", explica sobre la complexitat de la seva feina, sovint vinculada a les cures pal·liatives.

El principal obstacle per a la seva jubilació són els quatre anys que va treballar sense contracte, una situació habitual en aquest sector. "Vaig haver de treballar en negre perquè necessitava viure. Ara això em condemna", assenyala. Sense aquests anys cotitzats, només podria accedir a una pensió no contributiva, insuficient per cobrir les seves necessitats bàsiques i que la porta a viure en una habitació, una situació que considera indigna per a la seva edat.

La treballadora considera que el seu cas no és excepcional i denuncia la manca de reconeixement institucional cap a una professió essencial en una societat envellida. "No es pot parlar de societat del benestar si les cuidadores acabem així", afirma, tot i defensar el valor humà i el compromís que requereix la seva feina.