Els aficionats del Girona FC naveguen entre la sorpresa, la indignació i la tristesa arran de la caiguda de l'equip a segona divisió. Després d'un inici erràtic, una remuntada sorprenent que apuntava a Europa, l'equip ha tancat la temporada amb una ratxa de resultats nefastos que han confirmat el descens.
La dificultat de mantenir-se a la màxima categoria és alta, com demostren clubs històrics com el Burgos, el Saragossa o el Málaga, que fa temps que lluiten per tornar a la primera divisió. Cada any tres equips baixen, i enguany li ha tocat al Girona, malgrat haver tingut l'aigua al coll la temporada passada sense consumar el descens.
La manca d'un davanter golejador s'assenyala com un factor clau, ja que es van crear ocasions però no es van materialitzar. Tot i que alguns critiquen la planificació esportiva, aquests mateixos dirigents eren els que van aconseguir l'ascens i van portar l'equip a jugar la Champions fa una temporada.
Al Girona li passa com a tots ens passa a la vida, que està feta de bons i mals moments, es tracta de gaudir dels bons i d’intentar transitar pels dolents amb el mínim desgast possible!
Tot i que la plantilla no estava dissenyada per guanyar la lliga, la qualitat individual dels jugadors no semblava insuficient per justificar el descens. Ara, les crítiques es dirigeixen cap a l'entrenador i la directiva, els mateixos que van liderar l'equip en èxits anteriors.
Enmig del desconcert, les paraules d'un amic aporten perspectiva: la vida, com el futbol, està feta de bons i mals moments. Cal gaudir dels bons i aprendre dels dolents. Aquesta resignació lògica i sàvia convida a agrair els anys d'èxits recents de l'equip, mentre es manté l'esperit de lluita amb un 'Som-hi Girona'.
