El cap de la DIC a la Regió Policial de Girona, Carles Martínez, ha explicat que la "petjada criminal" d'aquestes bandes s'estén a empreses amb funcionament "normal" que es veuen atretes per les grans quantitats de diners que mouen. Aquestes organitzacions, dedicades principalment al cultiu i distribució de marihuana, diversifiquen ràpidament els seus delictes cap al tràfic d'armes o de persones un cop tenen la infraestructura muntada.
“"Si hi ha tantes empreses legals que viuen de la marihuana, vol dir que ja els va bé que hi hagi marihuana."
La màxima preocupació dels Mossos no són només els actes violents associats, com els narcoassalts, sinó l'impacte sistèmic del diner il·lícit. Martínez va assenyalar que la "capacitat corruptora" de la droga és un problema molt més greu que afecta directament la policia i altres estaments públics, posant en risc el funcionament normal dels organismes.
Com a exemple d'aquesta problemàtica, es recorda el cas de quatre mossos de la comissaria de Santa Coloma de Farners que van ser condemnats a penes d'entre nou i deu anys de presó per desviar droga requisada i reintroduir-la al mercat. L'assentament d'aquests grups criminals a les comarques gironines es deu a la seva ubicació estratègica.
El sotsinspector va concloure que la proximitat de Girona a la frontera amb França, l'alt volum de turisme i l'existència de moltes vies ràpides converteixen la regió en un enclavament geogràfic ideal per a les organitzacions que busquen transportar la droga, especialment al nord d'Europa, on es ven a preus més elevats.
