Segons l'especialista, existeix una creença errònia sobre la facilitat amb què avis i tiets poden gestionar els estalvis dels més petits. Legalment, la representació dels menors recau exclusivament en els seus pares, que són els únics facultats per obrir productes bancaris en el seu nom davant qualsevol entitat financera.
“"Ni els avis ni els tiets poden obrir un compte bancari a nom d'un menor; la representació legal correspon als pares."
El risc principal apareix amb els ingressos recurrents. Hisenda podria interpretar aquestes aportacions de familiars com a donacions de patrimoni sense contraprestació. Tot i que actualment l'administració no sol investigar moviments d'imports reduïts, la normativa vigent permetria una inspecció si es detecten transferències no justificades.
Per evitar complicacions amb l'Administració, Jiménez proposa que els familiars mantinguin els fons en comptes al seu propi nom. Un cop el beneficiari assoleixi la majoria d'edat, es podria realitzar la donació de forma oficial, garantint així una planificació financera segura i sense ensurts tributaris.
