La fava s'està consolidant com un cultiu prometedor per a la producció de proteïna vegetal, malgrat la seva complexitat agronòmica i la diversitat de varietats i tècniques de cultiu. Aquesta tendència queda reflectida en els resultats preliminars del projecte pilot “FAVAPROT”, impulsat per l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) dins del seu Programa de Cultius Extensius Sostenibles.

El projecte, que s'estén durant les campanyes 2024-2025 i 2025-2026, compta amb la col·laboració d'ACTEL SCCL i SEMILLAS FITÓ SA com a beneficiaris, la coordinació de NACTIVA i el suport tecnològic de l'IRTA. L'objectiu principal és determinar la viabilitat de la fava com a font de proteïna vegetal per al consum humà.

S'han dut a terme assajos amb varietats comercials de fava equina i major en diferents zones experimentals com La Tallada d’Empordà, Fornells de la Selva i Sucs. En aquests emplaçaments s'han monitorat paràmetres clau com la germinació, la floració, la presència de malalties, l'alçada de la planta, el rendiment, el pes del gra i el contingut proteic.

Els resultats de la campanya 2024-2025 evidencien diferències significatives segons la varietat i la ubicació. A La Tallada d’Empordà, la varietat FABIOLA ha registrat el major rendiment, mentre que PATAGONIA destaca per un alt contingut proteic. També s'han observat variacions en la resistència a malalties com el rovell o la botritis.

A Fornells de la Selva, on la pressió de malalties ha estat menor, la varietat PROTHABON 101 lidera la producció, i PATAGONIA torna a destacar pel seu perfil proteic.

A Sucs, sota condicions de regadiu, els rendiments han assolit mitjanes de 6.992 kg/ha, els més alts de l'estudi. En aquest entorn, VITABON ha estat la varietat més productiva, i PROTHABON 101 la que ha ofert el contingut proteic més elevat.

Les parcel·les demostratives a Girona i Lleida confirmen que la província de Girona presenta un major rendiment, mentre que Lleida destaca pel contingut proteic. A més, la presència d'impureses en el gra collit ha estat mínima, inferior a l'1%.

Pel que fa a les pràctiques agronòmiques, la sembra realitzada al novembre i una densitat elevada de plantes han proporcionat els millors resultats. En comparació amb altres cultius d'hivern, el blat manté el lideratge en productivitat, però la fava s'imposa en aportació de proteïna, seguida pel pèsol.

En conclusió, el projecte assenyala que, tot i presentar rendiments inferiors a altres cereals, la fava sobresurt pel seu valor proteic. La selecció acurada de varietats i una gestió agronòmica adequada són factors decisius per potenciar la seva viabilitat futura com a cultiu.