Girona, focus de la immigració que frena l'envelliment a Espanya

Un informe de Funcas destaca la província com una de les que més es beneficia de l'arribada de població estrangera per equilibrar la demografia.

Imatge genèrica de diversitat demogràfica en un paisatge mediterrani.
IA

Imatge genèrica de diversitat demogràfica en un paisatge mediterrani.

La província de Girona es posiciona com un territori clau a Espanya on la immigració juga un paper fonamental per frenar l'envelliment poblacional, segons un recent informe de Funcas.

Un estudi de la fundació privada Funcas assenyala Girona com una de les províncies espanyoles on la població d'origen immigrant té un pes demogràfic més rellevant. Aquesta presència contribueix a mantenir nivells d'envelliment relativament més baixos en comparació amb altres territoris de l'Estat, com ara Almeria, les Balears, Alacant o Madrid.
Les dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) confirmen aquesta tendència, indicant que a principis del 2025 hi havia 181.899 residents estrangers a les comarques gironines, representant el 21,9% del total de la població. Municipis com Castelló d’Empúries (més del 45% d'estrangers), Lloret de Mar (prop del 38,5%), Salt (37%) i Roses (més del 30%) mostren percentatges especialment elevats.
Tot i que la immigració ajuda a sostenir la població i a mitigar l'envelliment, l'informe adverteix que no és una solució definitiva a la baixa natalitat. A Girona, els naixements han experimentat una davallada del 35% entre el 2009 i el 2024, afectant tant la població autòctona com la d'origen estranger. Tot i així, els naixements de mares estrangeres continuen representant aproximadament quatre de cada deu.
Funcas destaca que la immigració ha estat crucial per al creixement demogràfic a Espanya durant les últimes dues dècades, però la seva capacitat de retenció és limitada, amb més de la meitat dels migrants arribats des del 2002 que ja no resideixen a l'Estat. Això implica la necessitat de mantenir fluxos migratoris constants per sostenir la població.
L'estudi també qüestiona la capacitat de la immigració per revertir la baixa fecunditat. A nivell estatal, els naixements han disminuït significativament, i les dones migrants tendeixen a adaptar-se al règim de baixa natalitat espanyol. A més, el potencial rejovenidor de la immigració es veu limitat pel progressiu envelliment dels migrants arribats en onades anteriors i l'increment de persones grans entre els nouvinguts.
En conclusió, l'informe subratlla que les polítiques demogràfiques no poden dependre exclusivament de l'arribada de població estrangera. A Girona, si bé la immigració ha impulsat el creixement i ha mantingut una estructura demogràfica menys envellida, les tendències de natalitat evidencien la necessitat d'abordar també altres factors.