Un estudi de la fundació privada Funcas assenyala Girona com una de les províncies espanyoles on la població d'origen immigrant té un pes demogràfic més rellevant. Aquesta presència contribueix a mantenir nivells d'envelliment relativament més baixos en comparació amb altres territoris de l'Estat, com ara Almeria, les Balears, Alacant o Madrid.

Les dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) confirmen aquesta tendència, indicant que a principis del 2025 hi havia 181.899 residents estrangers a les comarques gironines, representant el 21,9% del total de la població. Municipis com Castelló d’Empúries (més del 45% d'estrangers), Lloret de Mar (prop del 38,5%), Salt (37%) i Roses (més del 30%) mostren percentatges especialment elevats.

Tot i que la immigració ajuda a sostenir la població i a mitigar l'envelliment, l'informe adverteix que no és una solució definitiva a la baixa natalitat. A Girona, els naixements han experimentat una davallada del 35% entre el 2009 i el 2024, afectant tant la població autòctona com la d'origen estranger. Tot i així, els naixements de mares estrangeres continuen representant aproximadament quatre de cada deu.

Funcas destaca que la immigració ha estat crucial per al creixement demogràfic a Espanya durant les últimes dues dècades, però la seva capacitat de retenció és limitada, amb més de la meitat dels migrants arribats des del 2002 que ja no resideixen a l'Estat. Això implica la necessitat de mantenir fluxos migratoris constants per sostenir la població.

L'estudi també qüestiona la capacitat de la immigració per revertir la baixa fecunditat. A nivell estatal, els naixements han disminuït significativament, i les dones migrants tendeixen a adaptar-se al règim de baixa natalitat espanyol. A més, el potencial rejovenidor de la immigració es veu limitat pel progressiu envelliment dels migrants arribats en onades anteriors i l'increment de persones grans entre els nouvinguts.

En conclusió, l'informe subratlla que les polítiques demogràfiques no poden dependre exclusivament de l'arribada de població estrangera. A Girona, si bé la immigració ha impulsat el creixement i ha mantingut una estructura demogràfica menys envellida, les tendències de natalitat evidencien la necessitat d'abordar també altres factors.