L'accés a la salut a Catalunya no es distribueix de manera uniforme, segons les dades recents sobre el tractament de malalties cerebrovasculars. Mentre que Girona compta amb unitats amb cobertura permanent, els pacients de Tarragona i Lleida que pateixen un episodi fora de l'horari limitat han de ser traslladats d'urgència a la capital catalana.
Aquesta diferència territorial és crítica, ja que en el cas de l'ictus cada minut és vital per reduir les seqüeles i la dependència posterior. Les dades poblacionals entre el Gironès i el Tarragonès són similars, amb volums d'habitants i estructures d'edat semblants, fet que qüestiona els criteris tècnics de la distribució actual.
Quan un sistema accepta que determinats territoris no necessiten determinats serveis, està prenant una decisió política.
L'anàlisi suggereix que Girona rep un tractament prioritari per la seva visibilitat i pes en l'imaginari identitari, mentre que altres zones industrials o agrícoles queden en un segon pla funcional. La correcció d'aquests desequilibris és vista com una eina fonamental per garantir l'equitat sanitària a tot el país.
