Un experiment liderat per la Universitat d’Estocolm confirma que molts propòsits d'any nou se centren en la salut física i els hàbits alimentaris. No obstant això, la dificultat per distingir la informació veraç de la falsa fa que moltes persones segueixin consells sense evidència científica, amb efectes potencialment perjudicials.
Les dades de Google Trends mostren que les recerques sobre dietes es dupliquen cada gener respecte als mesos anteriors. Aquesta tendència, segons María José Soto-Méndez, sòcia fundadora de SNH-Global i directora científica de la Fundació Iberoamericana de Nutrició (Finut), es deu a la pèrdua d'hàbits durant el Nadal.
“"pèrdua temporal dels nostres hàbits alimentaris i del nostre estil de vida"
L'Estratègia Nacional d’Alimentació ja va advertir que els consumidors s'informen en fonts no oficials, amb un alt risc de difusió de notícies falses. Rafael Urrialde, professor de la Universitat Complutense de Madrid i expert en alimentació, remarca que les informacions a xarxes socials “no es contrasten o no es basen en evidències”.
Soto-Méndez avisa de la informació errònia difosa per persones sense formació en salut, com influencers de moda o interpretació. Aquests consells, encara que es transmetin amb bona intenció, manquen de suport científic i no són aplicables universalment, com passa amb la promoció dels anomenats “superaliments”.
“"seguir dietes extremes o consumir productes dietètics insegurs pot causar danys reals, que poden derivar en deficiències nutricionals, trastorns alimentaris, hospitalització per malalties agudes o cròniques i, en casos rars, la mort"
Melissa Fernandez, de la Universitat d’Ottawa, assenyala que, en el millor dels casos, els consumidors només perden diners i temps. Tant ella com Soto-Méndez coincideixen que la millor opció és consultar sempre un professional i ser cautelós amb qualsevol contingut que vengui productes o prometi resultats “miraculosos”.
