La trajectòria de Perich és un exemple de la complexitat de les cures. Mare biològica d'un fill de 26 anys i mare d'acollida d'una nena amb autisme i trastorns alimentaris, també s'encarrega dels seus pares, un d'ells malalt d'Alzheimer. Aquesta situació la va obligar a abandonar el sector privat, concretament el turisme, on els horaris eren totalment incompatibles amb les necessitats de la seva família.
“"Si ets mare, vols treballar, tens fills petits i estàs sola, és gairebé impossible."
Per poder sobreviure laboralment, l'Anna va optar per la funció pública, on ha pogut accedir a reduccions de jornada. Tot i així, el dia a dia és un repte constant que inclou desplaçaments entre Figueres i Girona, coordinació de teràpies i ingressos hospitalaris de la seva filla, que requereix vigilància permanent.
“"La conciliació no hauria de ser un luxe, hauria de ser un dret per a totes les dones."
La protagonista critica que el sistema sovint obliga les dones a triar entre la seva professió i la maternitat. Segons el seu relat, moltes empreses encara qüestionen la capacitat professional de les cuidadores, provocant que moltes hagin de posar els seus projectes en pausa per atendre necessitats vitals que no poden esperar.
