Passejant pel carrer de la Força de Girona, a la placeta de l'Institut Vell, es pot observar una singular pedra amb l'escut de la ciutat. Aquesta fita marca una frontera històrica, invisible a simple vista, però fonamental per entendre el mercat gironí durant diversos segles.

El 13 de febrer de 1445, la reina Maria de Castella, esposa d'Alfons V, va atorgar a Girona el privilegi de la mitja llegua. Aquesta normativa impedia la venda de productes com vi, llet o carn a menys de mitja llegua de les muralles de la ciutat. L'objectiu era econòmic: els venedors dins la ciutat havien de pagar impostos als portals d'entrada, i la mesura buscava evitar que s'instal·lessin fora per evadir aquestes taxes. Qui incomplia la norma s'enfrontava a l'enderrocament del seu establiment i una multa de 1000 florins d'or.

La 'mitja llegua' no es mesurava en unitats modernes, sinó pel temps de desplaçament. Una llegua equivalia a la distància que una persona o un cavall podien recórrer en una hora, de manera que mitja llegua representava uns 3,35 km, la distància caminable en mitja hora. Així, es creava un cercle imaginari al voltant de Girona, amb un radi d'uns 3,35 km des dels portals de la muralla, on estava prohibida la venda d'aliments i begudes. Aquesta frontera, més que física, era una barrera social i econòmica.

El monopoli es va mantenir durant els segles XVI i XVII. Després de la Guerra de Successió, al segle XVIII, els pobles veïns van començar a eludir-lo. Davant d'aquesta situació, el 9 d'octubre de 1726, la Intendència General de Catalunya, a petició de l'Ajuntament de Girona, va confirmar els drets de la ciutat i va promulgar el 'Nou Establiment'. Aquest decret va portar a la col·locació de catorze fites de pedra als camins reials d'accés a la ciutat, amb l'escut de Girona i la inscripció 'Per la mitja llegua'. Malgrat la resistència dels municipis propers, el monopoli va ser finalment eliminat al segle XIX, i les fites van perdre la seva funció original.

Actualment, una d'aquestes fites es pot veure a la placeta de l'Institut Vell, davant l'Arxiu Municipal de Girona. Quan es va instal·lar, es trobava fora de les muralles, però avui forma part del nucli urbà, evidenciant el creixement de la ciutat més enllà dels seus límits històrics.

Per a aquells interessats en aprofundir en aquesta història, l'Arxiu Municipal de Girona conserva el document original del privilegi, còpies al Llibre Vermell i registres de les negociacions. Aquesta informació també es pot consultar al web de l'arxiu. A més, es recomana escoltar el capítol 568 del pòdcast En guàrdia! sobre la reina Maria de Castella i el seu paper com a governant de la Corona d'Aragó.

Aquest esdeveniment, que va tenir lloc a finals de l'Edat Mitjana i durant l'Edat Moderna, ofereix una perspectiva sobre la vida i el comerç en mercats i fires medievals de poblacions com Calonge, Hostalric o Vic. El vídeo de l'InfoK sobre el mercat medieval de Vic i els números 2 i 84 de la revista Petit Sàpiens, que tracten sobre l'Edat Mitjana i l'Edat Moderna, respectivament, són recursos addicionals per aprofundir en el tema.

En el context actual, on la producció i el consum responsables són crucials, tal com estableix l'Objectiu de Desenvolupament Sostenible número 12, la fita de la mitja llegua ens recorda que el debat sobre el control del mercat urbà no és nou. Mirar el passat pot inspirar models de ciutats més sostenibles i equilibrades per al futur.