El conjunt gironí va marxar del camp de l'Oviedo, el Carlos Tartiere, amb una sensació de frustració palpable. Tot i que l'equip va controlar el ritme i la possessió de la pilota durant molts minuts, no va trobar la profunditat ni l'agressivitat necessàries per superar la defensa rival. A la primera meitat, accions com la centrada de Bryan Gil al minut 19, que Vanat no va poder rematar clarament, i una passada de la mort al minut 14, van ser les oportunitats més clares.
El tècnic Míchel va mostrar el seu enuig cap al túnel de vestidors després que el Girona no aconseguís materialitzar cap de les seves ocasions. La segona meitat va accentuar les mancances ofensives, amb una intensitat més baixa i una generació d'ocasions escassa. Les pèrdues de pilota van ser especialment penalitzadores, com la de Moreno que va permetre a Hassan xutar, o la de Beltrán que va propiciar una ocasió fallada per Ilyass.
Controlar el partit no és suficient si falta agressivitat i decisió en l’últim terç.
L'1-0 va arribar després d'una pèrdua d'Hugo Rincón i la continuïtat d'Ilyass, exjugador del Girona, que va aprofitar una desconnexió defensiva. Míchel va intentar reaccionar amb canvis, incloent l'entrada d'Axel Witsel i Claudio Echeverri, i la reaparició de Stuani després de la seva llarga lesió de novembre. Malgrat la doble punta, el Girona només va generar una volea de Lemar i una centrada perillosa de Tsygankov aturada per Aarón Escandell.
Aquesta sequera ofensiva, amb només un xut a porteria en tot el partit, ja s'ha repetit sis vegades aquesta temporada de lliga, en 22 partits disputats. Aquesta manca de “mala de bava” en la definició impedeix al Girona transformar el seu domini en victòries, una lliçó que es va repetir al Carlos Tartiere.
