El mal funcionament de la xarxa de Rodalies, que afecta diàriament mig milió de catalans, s'ha convertit en la principal prima de risc per a l'estabilitat de l'Executiu. Després de l'accident de Gelida i les interrupcions de servei, el Govern ha admès que les mesures preses fins ara no són suficients i que es necessiten més plans de contingència.
“"Estem afectats per una cadena de fets inesperats, començant per l’ensurt pel president. La consigna ha sigut donar la cara en tot moment per afrontar una situació que descrivim com a desagradable."
La gestió de la crisi ha recaigut en el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, i la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque. Tot i que inicialment van evitar confrontar directament amb Adif i Renfe, la Generalitat ha augmentat el to davant els missatges contradictoris sobre el restabliment del servei.
El conflicte s'agreuja amb el malestar latent dels maquinistes de Renfe, que reclamen garanties per circular i que, segons fonts de Palau, van protagonitzar una "vaga encoberta" després de l'accident de Gelida. L'Executiu mirarà de desactivar la vaga de tres dies convocada per al febrer un cop es recuperi la normalitat del servei.
Davant la vulnerabilitat de la xarxa, el Govern ha constatat la necessitat de més eines per millorar la infraestructura. A la revisió de vies i catenàries, s'hi afegeixen ara plans per a la supervisió de talussos, murs de contenció i sistemes de drenatge, assumint que la xarxa és més vulnerable amb temporals. L'objectiu és agilitzar el traspàs, començant per la línia R1.
