L'estigma de la calvície femenina comença a esquerdar-se gràcies a la irrupció de relats que s'allunyen del drama mèdic. Actualment, entre un 30% i un 40% de la població femenina s'enfrontarà a la pèrdua de cabell, ja sigui per motius hormonals o per malalties autoimmunes com l'alopècia areata, que afecta un 2% de les dones i també infants.
“"El que no es veu no existeix. Érem quatre i ja som 150 'pelonas' a tot Catalunya."
Tres projectes recents lideren aquesta transformació. El fotollibre Pelonas, d'Annabelle Sproat, retrata dones en la seva intimitat i es pot veure actualment al CAP de Palafrugell. D'altra banda, el documental Mujeres calvas de Sandra Román, disponible a Filmin, i la novel·la gràfica Calva de Tereza Drahonovská, ofereixen testimonis directes sobre la identitat i l'autoestima.
L'entitat A Pelo, nascuda a Barcelona fa gairebé una dècada, s'ha convertit en el pal de paller d'aquest moviment. Amb 150 membres, l'associació reivindica la llibertat d'elecció entre l'ús de perruques o mostrar el cap descobert, desafiant els cànons estètics tradicionals que sovint associen la calvície femenina exclusivament al càncer.
