L'alopècia femenina trenca el silenci a través de la cultura

Tres noves obres de literatura, cinema i fotografia visibilitzen una realitat que afecta el 40% de les dones.

Imatge genèrica d'un llibre de fotografia sobre una taula en un entorn domèstic íntim.
IA

Imatge genèrica d'un llibre de fotografia sobre una taula en un entorn domèstic íntim.

L'associació A Pelo i diverses creadores impulsen a Catalunya una onada cultural per visibilitzar l'alopècia femenina, una condició que afecta gairebé el 40% de les dones al llarg de la seva vida.

L'estigma de la calvície femenina comença a esquerdar-se gràcies a la irrupció de relats que s'allunyen del drama mèdic. Actualment, entre un 30% i un 40% de la població femenina s'enfrontarà a la pèrdua de cabell, ja sigui per motius hormonals o per malalties autoimmunes com l'alopècia areata, que afecta un 2% de les dones i també infants.

"El que no es veu no existeix. Érem quatre i ja som 150 'pelonas' a tot Catalunya."

Júlia Vincent · Cofundadora d'A Pelo
Tres projectes recents lideren aquesta transformació. El fotollibre Pelonas, d'Annabelle Sproat, retrata dones en la seva intimitat i es pot veure actualment al CAP de Palafrugell. D'altra banda, el documental Mujeres calvas de Sandra Román, disponible a Filmin, i la novel·la gràfica Calva de Tereza Drahonovská, ofereixen testimonis directes sobre la identitat i l'autoestima.
L'entitat A Pelo, nascuda a Barcelona fa gairebé una dècada, s'ha convertit en el pal de paller d'aquest moviment. Amb 150 membres, l'associació reivindica la llibertat d'elecció entre l'ús de perruques o mostrar el cap descobert, desafiant els cànons estètics tradicionals que sovint associen la calvície femenina exclusivament al càncer.