Conegut per la seva exposició pública durant la pandèmia, Mitjà revela ara una faceta desconeguda marcada per una infància complexa i una personalitat altament autoexigent. L'investigador explica com el bullying patit durant la seva etapa escolar i la depressió de la seva mare van configurar una estructura mental vulnerable a l'ansietat i al patiment emocional.
“"La depressió no és deixadesa, ni mandra ni no voler-se aixecar del llit. És un dolor que et treu l'energia, la motivació, les ganes de viure."
En el seu relat, el doctor admet haver utilitzat mecanismes d'evitació com l'alcohol o el treball compulsiu per no afrontar el buit interior. Segons Mitjà, la pressió per complir amb les expectatives alienes es va convertir en una font d'angoixa constant que va culminar en diversos episodis depressius al llarg de la seva vida adulta.
L'autor també reflexiona sobre l'impacte de les crítiques rebudes durant la crisi sanitària de la Covid-19, que van alimentar la seva inseguretat. Actualment, l'investigador aposta per un enfocament de la salut mental menys rígid, fugint de les etiquetes diagnòstiques i prioritzant el benestar personal per sobre de les exigències socials.
