La Direcció General d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya ha presentat el Mapa religiós de Catalunya corresponent a les dades de 2025. Aquest estudi, que recopila informació municipal i comarcal sobre els llocs de culte habituals de diverses confessions religioses, assenyala un increment de 6 centres a les comarques gironines respecte a l'any anterior.
Aquest creixement a Girona contrasta amb una tendència general a la baixa a Catalunya en els últims cinc anys, on s'han perdut aproximadament 180 centres religiosos. A nivell català, l'increment ha estat de 20 centres. Els nous espais a la província gironina inclouen dos centres islàmics, tres de l'Església de Jesucrist dels darrers dies i un centre jueu.
Malgrat aquests nous espais, l'Església catòlica continua sent la confessió majoritària, representant el 78% dels centres a Catalunya i el 80% a la província de Girona. Històricament, Catalunya ha tingut una forta presència catòlica, amb la llibertat religiosa consolidada com a dret fonamental a finals del segle XX.
En els últims cinc anys, l'Església catòlica ha vist reduït el seu nombre de centres de 1.138 a 932. En canvi, l'Església evangèlica ha crescut de 94 a 105 centres, i l'Islam de 57 a 67. Altres confessions com l'Església de Jesucrist dels Sants dels darrers dies, la Fe bahá'í i el judaisme també han experimentat un lleuger augment.
La Direcció d'Afers Religiosos atribueix les dinàmiques diferenciades en l'obertura de centres a l'organització interna de cada confessió, així com a l'augment de la immigració en les últimes dues dècades, que ha propiciat una major diversitat religiosa. Els centres de culte juguen un paper clau en la socialització de minories i en la tasca social, i s'ha observat un increment del diàleg interreligiós.
