La recerca d'un habitatge de lloguer s'ha convertit en una tasca titànica per a moltes persones, inclosa una jove parella de Girona. Malgrat tenir feina, contracte indefinit i ingressos estables, Aicha Tarik i la seva parella, de 20 i 27 anys respectivament, fa més d'un any que no aconsegueixen trobar un lloc on viure. Treballen a la comarca de l'Alt Empordà, ella com a sociosanitària a Castelló d’Empúries i ell en el sector serveis a Empuriabrava. La seva demanda és senzilla: "No busquem luxe. Només volem un lloc on viure".
La seva recerca s'ha estès més enllà dels seus llocs de treball, incloent municipis com Figueres, Roses, l'Escala, Ventalló, Vilabertran i Vilafant. Han arribat a considerar desplaçaments de fins a quaranta o cinquanta minuts per anar a treballar, assumint el cost de la gasolina i el desgast del vehicle, però la dificultat persisteix.
Un dels principals obstacles amb què s'enfronten és la presència dels seus dos gossos. Moltes portes es tanquen només per aquest motiu. "No volen animals enlloc", lamenten. Malgrat oferir-se a pagar assegurances addicionals o assumir condicions especials, la resposta sol ser negativa. "Per nosaltres són família. No els abandonarem per trobar un pis", afirmen amb contundència.
La recerca es va intensificar un cop tots dos van aconseguir un contracte fix, considerat un requisit indispensable. Tot i la dedicació diària a buscar anuncis, trucar i visitar immobiliàries, sovint no arriben ni a veure el pis. "Moltes vegades demanes festa a la feina per anar-lo a veure i, abans d’arribar, ja t’escriuen dient que està llogat", expliquen, assenyalant la gran competència i les condicions sovint abusives que s'acaben acceptant per por a perdre l'oportunitat.
El preu és un altre factor determinant. Han arribat a plantejar-se destinar gairebé la meitat dels seus ingressos, uns 800 euros mensuals, per a un habitatge. Recorden un pis anunciat com a dues habitacions i 60 metres quadrats que, en realitat, era un espai minúscul i poc habitable per 650 euros al mes.
També alerten del perill d'estafes, amb anuncis atractius que acaben demanant pagaments previs. A més, els requisits per accedir a un lloguer són cada cop més estrictes: nòmines recents, contracte indefinit i ingressos que tripliquen el preu del lloguer, juntament amb diverses fiances i comissions d'agència encara vigents.
La contradicció entre el discurs social d'amor pels animals i la realitat del mercat immobiliari és evident. "Ens omplim la boca dient adopta animals, estima els animals… però després, a l’hora de buscar pis, ningú els vol", critiquen. La mida o raça dels gossos també pot ser un factor de rebuig directe, tancant encara més portes.
A Empuriabrava, un problema afegit és que molts habitatges són segones residències o allotjaments temporals, amb una presència majoritària d'estrangers que venen per temporades, limitant les opcions de lloguer permanent.
Davant la impossibilitat de trobar un pis de lloguer, la parella explora ara l'opció de comprar, una alternativa que no era la seva primera intenció amb només vint anys, però que sembla l'única via per garantir estabilitat.
