Catalunya s'acosta als 10 milions d'habitants amb el Parlament congelat en 135 escons

El creixement demogràfic sostingut, impulsat per la població estrangera, intensifica el debat sobre el desequilibri territorial de la Cambra.

Una vista genèrica de l'hemicicle del Parlament de Catalunya buit, amb seients i un faristol.
IA

Una vista genèrica de l'hemicicle del Parlament de Catalunya buit, amb seients i un faristol.

El creixement sostingut de la població a Catalunya, que la situarà prop dels 10 milions d'habitants en els pròxims anys, no es reflecteix al Parlament, que manté els 135 diputats fixats l'any 1979.

Aquest augment demogràfic, impulsat principalment per l'arribada de població estrangera, modifica l'estructura social i condiciona l'agenda del Govern. Malgrat això, els experts descarten que la representació sigui insuficient en termes quantitatius, comparant-la amb altres grans parlaments europeus.

"Segons la lògica comparada, no és necessari augmentar els escons. Estem ben representats si mirem altres grans parlaments del món."

Oriol Bartomeus · Politòleg i director de l'Institut de Ciències Polítiques i Socials
La qüestió principal, segons els politòlegs, no és el volum total, sinó l'arquitectura territorial. El repartiment actual, fixat fa més de quatre dècades, provoca un gran desajust: un diputat a províncies com Lleida costa menys de la meitat que a Barcelona, alterant la proporcionalitat del sistema.
Ampliar el nombre de diputats es considera políticament inviable a causa de la forta desafecció ciutadana i el cost institucional. El problema de fons és que Catalunya és l'única comunitat autònoma que no té una llei electoral pròpia, l'eina que permetria modificar la distribució dels escons.
La xifra de 135 parlamentaris prové d'una disposició transitòria de l'Estatut de 1979, fruit d'un pacte polític condicionat pel pes de Convergència i Unió (CiU), que va poder bloquejar qualsevol reforma posterior que alterés l'equilibri territorial, una situació que es manté avui.