La malaltia de Parkinson ja és la segona patologia neurodegenerativa més comuna a nivell mundial, superada només per l'Alzheimer. La seva prevalença, discapacitat i mortalitat estan en augment constant. A Espanya, més de 200.000 persones pateixen aquesta condició, i cada any es diagnostiquen prop de 10.000 nous casos.

Segons dades de la Societat Espanyola de Neurologia (SEN), l'increment és notable, ja que el nombre de pacients amb Parkinson s'ha duplicat des del 2012. Les projeccions epidemiològiques indiquen que per al 2050, Espanya podria tenir la prevalença més alta per habitant, amb aproximadament 850 casos per cada 100.000 persones.

A les comarques gironines, aquesta tendència també és evident. Durant el 2025, els serveis de neurologia dels hospitals Josep Trueta i Santa Caterina van atendre 1.500 pacients amb Parkinson. La incidència de la malaltia varia entre 8 i 19 casos per cada 100.000 persones anualment, però augmenta significativament amb l'edat, arribant a 400 casos per cada 100.000 habitants als 85 anys. Fonts hospitalàries confirmen que el Parkinson està clarament a l'alça, amb un impacte creixent tant a Girona com a escala global.

Aquest augment sostingut s'atribueix principalment a l'envelliment de la població, tot i que els especialistes subratllen que factors genètics i ambientals també influeixen en el desenvolupament de la malaltia. L'edat mitjana d'inici se situa al voltant dels 60 anys, amb un lleuger predomini en homes. No obstant això, un 15% dels pacients presenten un inici precoç, abans dels 45 anys, sovint lligat a factors genètics o familiars, tot i que menys del 10% dels casos són clarament hereditaris.

El Parkinson es caracteritza per la degeneració progressiva de les neurones dopaminèrgiques, essencials per al control del moviment. Els símptomes motors inclouen tremolor en repòs, rigidesa, lentitud de moviments i inestabilitat postural. A més, hi ha símptomes no motors com trastorns del son, depressió o deteriorament cognitiu, que poden aparèixer anys abans dels signes motors. La complexitat del diagnòstic, que és principalment clínic, fa que molts casos no es detectin en les fases inicials, amb un retard mitjà d'entre un i tres anys entre l'aparició dels primers símptomes i el diagnòstic definitiu.

Els tractaments actuals són majoritàriament simptomàtics, incloent fàrmacs per modular la funció dopaminèrgica i tècniques com l'estimulació cerebral profunda o els ultrasons focalitzats d'alta intensitat per a casos resistents. La fisioteràpia i la teràpia ocupacional també són crucials per millorar la qualitat de vida dels afectats. La recerca se centra ara en teràpies que puguin modificar el curs de la malaltia, com la teràpia gènica o la immunoteràpia. L'augment previst de casos exigeix reforçar la investigació, planificar millor els recursos assistencials i promoure estratègies de prevenció basades en hàbits de vida saludables.

Un estudi recent del Parc Sanitari Sant Joan de Déu ha revelat una connexió directa entre les dificultats de moviment del Parkinson i alteracions estructurals al cervell, concretament una pèrdua de plegament del còrtex cerebral. Aquesta reducció afecta regions clau en el processament de la informació sensorial i podria estar vinculada a l'alentiment de la fluïdesa motora. Aquestes troballes suggereixen que la lentitud i la dificultat per moure's podrien associar-se a un dèficit en el processament cerebral, ajudant a comprendre la frustració dels pacients en tasques quotidianes.

L'estudi, part de la tesi doctoral del doctor Antoni Callén, cap del Servei de Neurologia de l'Hospital SJD Sant Boi, en col·laboració amb Gemma Colomé i sota la direcció de Christian Núñez i Christian Stephan-Otto, indica que les ressonàncies magnètiques podrien ser una eina clau per detectar canvis corticals relacionats amb la bradicinèsia (lentitud de moviment). Això permetria diagnòstics més ràpids, un seguiment mèdic més precís i una avaluació més acurada de l'impacte de noves teràpies, obrint noves vies per a l'abordatge clínic del Parkinson.

La malaltia de Parkinson afecta més de vuit milions de persones a tot el món. A Catalunya, hi ha més de 30.000 diagnosticats, i es calcula que a les comarques gironines afecta uns 3.000 residents, amb una prevalença creixent.