L'estudi, titulat 'Habitatge protegit i social a la demarcació de Girona', va ser elaborat per les investigadores Dolors Canals i Elena del Rey, en el marc de la Càtedra d'Habitatge Pere Bahí. El document assenyala que, malgrat el fort creixement demogràfic, el nombre d'habitatges protegits només representa l'1,82% del parc total a Girona, una xifra inferior a la mitjana catalana del 2,49%.
La distribució territorial també és molt desigual. El Gironès concentra el 31% dels pisos socials, tot i tenir el 26% de la població. En canvi, la Selva presenta un "dèficit notable", amb només un 16% del parc protegit, malgrat concentrar el 23% dels residents gironins. La Garrotxa, per la seva banda, destaca per tenir la proporció relativa més alta.
La manca d’habitatge social i protegit és un problema estructural que la normativa vigent no ha aconseguit revertir.
L'informe recorda que la fi dels ajuts estatals a la promoció per a la venda l'any 2013 va provocar un descens dràstic de la construcció. Tot i un lleuger repunt a partir del 2020, gràcies a cooperatives i als fons europeus Next Generation, les xifres continuen sent molt baixes. El Baix Empordà va ser la comarca amb més habitatges protegits finalitzats el 2024 (40), mentre que la Selva (86) i el Gironès (98) van liderar els habitatges iniciats.
