La publicació El franquisme a Girona, editada per l'Ajuntament de Girona coincidint amb el cinquantè aniversari de la mort del dictador, ofereix una anàlisi completa de la ciutat sota el règim. L'obra col·lectiva examina aspectes com la repressió política, la construcció ideològica de l'Estat, l'urbanisme de la “Gran Gerona” i l'impacte cultural i lingüístic.
L'alcalde Lluc Salellas, en el pròleg, destaca la importància de conèixer aquesta etapa: “El franquisme va tenir noms, cognoms, fets i vides a tot arreu de l’Estat i, en una capital com Girona, encara més. I és bo conèixer-ho, no només perquè la història no es repeteixi”.
“"El franquisme va gaudir de bona salut a Catalunya."
El coordinador de l'obra, el doctor en història de la UdG Lluís Serrano Jiménez, aborda en la introducció el tabú de l'acomodació social. Remarca que la participació entusiasta de moltes famílies de classe predominant en la dictadura és una realitat històrica incontestable, explicada en part per l'experiència traumàtica de la guerra i la garantia de continuïtat de l'ordre social.
Una de les imatges que il·lustren el volum és la visita de Carmen Franco Polo, filla del dictador, a Girona el dimarts 8 de maig del 1973 per inaugurar l'exposició de flors. Aquesta fotografia, capturada per Narcís Sans, mostra la presència de figures clau del règim com l'alcalde Ignasi de Ribot i el governador civil Victorino Anguera Sansó.
Malgrat la seva exhaustivitat, l'alcalde Lluc Salellas assenyala una mancança important del volum: la manca de veus femenines entre els autors, ja que “elles també escriuen història”.
