El retrocés en l'ús exclusiu és especialment notable en l'àmbit de les amistats, on només el 15% dels ciutadans parlen únicament en català, una xifra que contrasta amb el 31% que ho fa només en castellà. Fa dues dècades, ambdues llengües empataven en aquest context. Com a llengua principal (exclusiva o dominant), el català se situa per sota del 30% amb les amistats, molt per darrere del 41,7% del castellà.
El català ha perdut la seva condició de llengua majoritària en tots els contextos analitzats, incloent-hi el petit comerç, la banca i el personal mèdic, on era predominant fa dues dècades.
La reculada és generalitzada. En l'entorn del personal mèdic, l'ús exclusiu del català ha caigut dràsticament del 41% al 26%. També s'observa una forta baixada en l'entorn bancari i el gran comerç. A més, l'enquesta assenyala una caiguda en la predisposició a mantenir el català quan l'interlocutor canvia al castellà, passant del 18,5% al 13,2% dels parlants.
Per territoris, les zones amb més ús exclusiu del català segueixen sent les Terres de l'Ebre (66,5%) i la Catalunya Central (59,6%). No obstant això, es destaquen les caigudes més grans a les comarques de Girona i Ponent, amb retrocessos de més de 25 punts percentuals. A Girona, l'ús habitual del català ha passat del 70% al 45% de la població en vint anys.
